les tres bandes

per una nova democràcia real, visca la República

avancem cap a la 3a República!

si, ha passat gairebé un mes desde les eleccions i del meu darrer post. Ja se n'ha parlat abastament del resultat, però malgrat això vull rependre la meva activitat allà on la vaig deixar abans de les eleccions, és a dir, parlant sobre els efectes negatius del bipartidisme polític-mediàtic, i sobre la llei electoral. Vaja, que tornem-hi amb els resultats de IU i ICV-EUiA.

aquesta vegada em serveixo de l'article publicat a l'Avant per en Roger Soler que parla precisament sobre aquesta qüestió: la llei electoral i coms seria el món amb un sistema electoral diferent.


El sistema electoral participa en les eleccions
per Roger Soler

Amb un sistema electoral totalment proporcional IU hagués obtingut 14 diputats enlloc de 2

El sistema electoral és el mètode que s’utilitza per transformar els vots dels ciutadans en escons parlamentaris. Aquest mètode no és neutral, sinó que les regles que estableix afavoreixen determinats partits i els seus votants, i en perjudiquen d’altres. Aquestes setmanes, després de les eleccions al parlament espanyol, s’està parlant força dels efectes del sistema electoral i de la infrarepresentació que pateixen alguns partits i coalicions electorals, molt especialment Izquierda Unida. Quins són doncs els elements que influeixen en la relació entre vots i escons en el sistema electoral? Fins a quin punt perjudica o afavoreix aquest sistema a les diferents opcions electorals?

En el cas espanyol, del conjunt de components o regles d’un sistema electoral n’hi ha dos que, combinades, distorsionen força la proporcionalitat entre vots i escons. Són la circumscripció electoral -la unitat territorial sobre la que es fa el repartiment dels escons-, i la fórmula electoral –la fórmula matemàtica que transforma els vots en els escons de cada circumscripció-. En les eleccions a les Corts espanyoles les circumscripcions electorals coincideixen amb les províncies a les quals se’ls atribueixen un nombre determinat d’escons en funció de la seva població. A part, per tal de mantenir una certa representació de tot el territori, es va optar per atorgar 2 escons per província sigui quina sigui la seva població. Això fa que les províncies menys poblades estiguin sobrerepresentades. D’altra banda, la fórmula electoral és la coneguda Llei d’Hont, que malgrat ser una fórmula teòricament proporcional, aplicada en circumscripcions amb pocs escons en joc, penalitza les opcions minoritàries. Així doncs, en el cas espanyol, la combinació de un alt nombre de circumscripcions petites amb la Llei d’Hont, fa que els partitsminoritaris però que tenen vot repartit entre diverses circumscripcions, com és el cas d’IU, estiguin clarament infrarepresentats.

En el gràfic es fa una simulació de com quedaria la distribució d’escons al Congrés dels Diputats si, amb els mateixos resultats del 9 de març, s’apliqués un sistema electoral absolutament proporcional (on el percentatge de vots obtinguts coincidís amb el percentatge d’escons). Veiem que els partits més beneficiats pel sistema actual són PSOE i PP mentre que el més perjudicat és IU a qui li correspondria tenir 14 escons, quan n’ha obtingut només 2. Pel que fa als partits nacionals o regionals, en aquesta simulació es mantenen força igual que a la realitat, ja que concentren el vot en algunes circumscripcions i no sofreixen aquesta dispersió tan perjudicial. Tot i així, els partits catalans surten en general perjudicats sobretot si no obtenen gaire bons resultats a Girona, Lleida o Tarragona. Si mirem a nivell general el nombre de vots per cada escó obtingut, la dada és esfereïdora: a IU li costa 481.520 vots obtenir un escó, mentre que al PSOE li costa 65.471 i al PP 66.405. És a dir, a IU obtenir una diputada o diputat li costa 7 vegades més car que als altres partits espanyols.

Cal tenir en compte que la incidència del sistema electoral sobre els resultats d’unes eleccions no es limita als seus efectes mecànics o directes. Hi ha també uns efectes indirectes de tipus psicològic que influeixen en el comportament electoral dels electors. Els ciutadans saben, en base al sistema electoral, l’experiència prèvia, les enquestes o els mitjans de comunicació, quines possibilitats té cada partit d’obtenir representació en el seu territori. El càlcul racional del vot fa que molta gent opti per votar els partits que tenen opcions de obtenir representació per tal que el seu vot no caigui en un sac foradat. Es fa difícil quantificar aquest fenomen però de ben segur que contribueix a la bipolarització en especial en aquelles províncies menys poblades.

En l’elecció d’un sistema electoral hi poden prendre part diversos criteris que justifiquen un cert grau de desproporcionalitat: Cal mantenir l’equilibri territorial i la representació del món rural, facilitar la proximitat entre els ciutadans i els representants, o evitar una fragmentació parlamentària excessiva. En l’equilibri entre aquests criteris i el principi de proporcionalitat, es pot considerar convenient introduir una certa desproporcionalitat. El que fa el sistema espanyol clarament injust és que els perjudicis de la falta de proporcionalitat del sistema recauen sobre una sola opció política. Podríem dir que el sistema electoral participa a les eleccions amb un vot qualificat i negatiu sobre IU.