les tres bandes

L'Avant del mes de juny ja és al carrer, podeu descarregar-lo al web de l'Avant: http://www.avant.cat

D'altra banda, un any més, arriba la festa d'Avant. La Festa dels i les Comunistes de Catalunya que es celebra els propers 19 i 20 de juny a les Cotxeres de Sants de Barcelona.

Aquest any, La Festa, es centra amb especial atenció a la Solidaritat amb el Poble Palestí, que pateix des de fa més de 60 anys les més cruels penúries i el sistemàtic intent de genocidi per part del sionisme israelià.

La festa és també un moment de trobada dels camarades en el camí cap el 12è Congrés del PCC que es celebrarà el proper mes de gener.

Amb espais per a la Joventut Comunista, i la Solidaritat, i per els àmbits organitzats del Partit, que aprofiten la Festa per a desenvolupar les seves conferències i assemblees. Un any més els i les Comunistes de Catalunya celebrem la nostra festa entorn a l'Avant.

Ja podeu reservar amb antelació el tiquet del dinar de dissabte dia 20, 22 euros. Podeu dirigir-vos a les organitzacions i referents del PCC. Existeix tambien un bo d'ajuda al Partit dels i les Comunistes de Catalunya.

D'altra banda, us volem recordar que divendres es celebrarà la Festa Revolució de la Joventut Comunista de Catalunya. En la festa hi atuaran els grups:

Che Sudaka
SonaSon
Más Vale Tarde K Nunca
i la batucada Luta Sem Pausa.


Fins divendres!!!

L’atur ja sobrepassa els quatre milions de persones, en una escalada imparable de destrucció de llocs de treball. Les polítiques dissenyades pel govern socialista són completament insuficients, i malgrat la crisis de govern, que ha portat a la remodelació de bona part de l’equip de Zapatero, es veu un PSOE massa pendent dels seus pactes amb el PP, deixant de banda la necessitat urgent d’activar plans valents, i d’esquerres, per ajudar els qui més necessiten l’ajuda, és a dir, la classe treballadora.

Un PSOE que intenta vestir l’investidura del nou lehendakari Patxi López com un triomf de la democràcia, amb el pacte assolit amb el PP basc. Un lehendakari sense la legitimació popular, doncs el pacte PP-PSOE no representa la majoria de la població, ni tan sols el 50%. Una investidura que ha estat possible gràcies a l’anòmala democràcia que es viu a Euskadi, gràcies a l’antidemocràtica Llei de Partits. Sistemàticament es deixa fora del sistema democràtic una part de la població, l’opció política que representa el món abertzale. Han estat aquestes il•legalitzacions les que han permès el pacte PP-PSOE i les que han donat un resultat virtual que no representa la societat basca. Un pacte que no dona gaires esperances a la pau i la sortida del conflicte basc.

Mentrestant, les eleccions europees s’apropen. En un moment en que coincideix amb el cinquè aniversari del Partit de l’Esquerra Europea, l’espai en que els comunistes catalans hi participem i ens hi impliquem, com la resta de forces progressistes europees. Un espai que ha anat creixent, i que ha de servir per a fer créixer la influència de l’esquerra transformadora en el sí del Parlament Europeu, així com en la mobilització social per a les respostes de l’esquerra davant el conservadorisme imperant a la UE.

A casa nostra apostem per continuar amb la nostra coalició EUiA-ICV que s’integra en el sí de la coalició amb els nostres companys d’Izquierda Unida. Una coalició que duu per nom La Izquierda, que agrupa IU, EUiA-ICV, Bloque por Asturias i Izquierda Republicana. És per això que el 7 de juny volem el vot per a l’Esquerra Europea.


Editorial Avant
maig 2009

Desde fa un temps que se que s'esta gestant l'el·laboració del documental War In Media. Un documental sobre el tractament que els mitjans d'informació van donar sobre l'ocupació brutal d'Israel a la franja de Gaza.

En la seva web han penjat el primer trailer. Un petit tast del que acabarà sent.


http://www.warinmedia.com/

El teixit industrial a tot l’estat, i particularment a Catalunya, viu avui una situació d’angoixa. Centenars d’empreses han hagut de tancar les seves portes en els darrers mesos i els expedients de regulació d’ocupació, amb els que altres companyies intenten esperar un repunt de la producció, deixen al carrer a milers de persones. A la vegada, altres sectors vitals per a la creació d’ocupació com la construcció, s’han vist afectats també, amb la caiguda de l’obra privada. Les xifres de l’atur indiquen creixements desconeguts en els últims 20 anys.

Aquesta situació tendirà a agreujar-se. A la destrucció de llocs de treball se sumarà el final dels subsidis,deixant en estat d’extrema precarietat a desenes de milers de famílies. El debat sobre quines han de ser les solucions a la crisi centrarà el debat polític dels propers mesos. L’oligarquia financera no es planteja reduir la taxa de beneficis que ha mantingut els darrers anys. Les propostes efectuades per part dels seus portaveus qualificats, l'AEB (Associació Espanyola de Banca) i la CEOE van en la direcció de retallar salaris, pensions i drets laborals, amb l’objectiu que siguin els treballadors qui carreguin amb el pes fonamental de la factura de la crisi.

L'estat espanyol viu un quadre polític complex. El govern Zapatero, esgotats els impulsos modernitzadors dels primers quatre anys, afronta aquesta segona legislatura sense una agenda definida, sorprès per la magnitud de la pròpia crisi, per la rapidesa de la seva propagació a l'esfera productiva i en una situació de minoria parlamentària, que el fa més vulnerable a les ofensives llançades pels representants de l'oligarquia financera, la patronal i la dreta política representada al Partit Popular i Convergència i Unió. La dreta política, mediàtica i econòmica ha passat de fer crides a un Pacte d'Estat per a la superació de la crisi a manifestar sense complexos, la necessitat de donar per superada aquesta etapa de govern d'àmplia aliança democràtica. Tornar al govern per a imposar una agenda de majors retalls.

Sens dubte, l'ofensiva de la dreta s'incrementarà els propers mesos, un cop superades les eleccions al País Basc i a Galícia, amb l'objectiu d'obligar al govern a convocar eleccions anticipades.

A la seva esquerra, una reduïda presència parlamentària d'Esquerra Republicana de Catalunya, el Bloque Nacionalista Galego i la coalició entre Esquerra Unida, Iniciativa per Catalunya i Esquerra Unida i Alternativa. Reduïda, però suficient, per permetre al govern recuperar la iniciativa política i la reconstrucció d'una àmplia aliança que tingui en compte les propostes dels sindicats, incrementant la despesa social i ajudant a mantenir la capacitat de consum dels sectors populars i de les capes mitges.

En aquest marc, el Govern d'Entesa Nacional i de Progrés a Catalunya, amb totes les seves dificultats i les seves contradiccions, segueix sent una peça incòmoda per als interessos d'aquesta oligarquia. Per la seva base popular, per les seves polítiques socials, per la seva capacitat d'interlocució amb tots els agents i sectors socials i especialment, perquè demostra que és possible articular polítiques públiques que dificultin la intromissió dels especuladors.

L'ofensiva que ha iniciat la dreta, amplificarà els errors i procurarà aprofundir les diferències entre les parts integrants del Govern, que representen sectors i interessos diversos. Requereix per part dels comunistes de paciència, proximitat amb la gent, pedagogia i sobretot una acció política decidida en el marc de les organitzacions socials i de EUiA, que ajudi des de la mobilització a resoldre les contradiccions que pugui tenir el govern en benefici de les majories.


Editorial Avant
Abril 2009

La crisis econòmica esta anant a més. Les dades i els pronòstics que des de l'executiu de Jose Luis Rodriguez Zapatero es donaven, i que pretenien donar una visió més suau d'aquesta crisis, s'han vist superats per la crua realitat. S'arribarà als 4 milions d'aturats ben aviat, després que en el mes de gener hagi hagut una crescuda històrica de l'atur del 6.35%, amb més de 200.000 persones més sense feina. Una crisis que afecta especialment als sectors eternament més perjudicats, com són les dones i els i les joves.

Observem que s'ha iniciat la discussió del Pacte de la Crisis, on l'expressió de la lluita de classes s'esta definint a través dels posicionaments dels diferents protagonistes. Els interessos de la classe treballadora cal defensar-los davant la intenció de la patronal d'una retallada de drets.

La crisis financera ha d'obrir el debat sobre el paper de l'estat amb la banca, i cal apuntar a la creació d'una banca pública en contraposició a la banca privada. No s'arreglarà el problema rescatant entitats bancàries. Els bancs, com a expressió de l'oligarquia financera que són, estan agreujant la crisis amb la falta de crèdit, que agreuja la situació de falta de liquidesa de moltes empreses, i porta al tancament a petites i mitjanes empreses.

Amb la crisis s'esta escenificant la divisió entre capital financer i la burgesia industrial, on els interessos de cadascuna de les parts s'estan demostrant irreconciliables, com afirmava, el gens sospitós d'esquerranós, Josep Antoni Duran i Lleida. La burgesia industrial acusa el capital financer de no afavorir l'economia productiva, primant inversions especulatives en mercats estrangers. I és per això, que cal un posicionament ferm i clar d'on esta Zapatero i PSOE. O s'esta per una estructura econòmica productiva o s'esta amb l'economia de l'especulació.

Cal doncs, defensar un model industrial propi, que ajudi a la generació de llocs de treball, i que es realitzi un canvi en l'estructura del model productiu de l'Estat Espanyol. Per això el 14 de març ha de suposar una fita en la lluita contra la crisis. Cal defensar el llocs de treball i les garanties socials per als milions d'aturats i aturades. Cal protegir més que mai la gran bossa de pobresa que esta creixent a mesura que s'esgoten els subsidis d'atur, lluitar contra el perill d'exclusió social. Cal, en definitiva, apostar per una economia més estable, innovadora i de qualitat. Per això, la mobilització del 14M és per la defensa del treball i per un país de futur, socialment més just.


març 2009
Editorial Avant