les tres bandes

Llegeixo indignat en el post "que li passa al PSC?" del blog de l'Esther les maniobres que esta fent el PSC a les portes de les elccions generals.

Molt resumit es tracta de que reps una trucada a casa en que et pregunten com et sembla que va el país, i automàticament et venen el carnet del PSC. La conversa la teniu aqui

Es tracta d'una campanya de captació d'afiliats, malgrat que se suposi que es per ser simpatitzant... dubto que sigui gaire diferent el nivell d'implicació d'un simpatitzant i un militant de base en el PSC... però el que més m'ha indignat és que sigui amb les tàctiques del telemàrketing.

La manera de manipular, d'entabanar... que fàcilment, si no tens massa llums, pots acabar tenint carnet del PSC, com aquell que contracta linia d'adsl cada cop que el truca la teleoperadora de torn...

Sort que no tot és PSC en aquesta vida, ni que no tothom actua d'aquesta manera. Mentre uns entenen el partit polític com una màquina empresarial i de poder, altres creiem fermament que la política no és un negoci.

Acaba de saber-se la mort d'en Gregorio Lopez Raimundo i, la veritat, em veig amb l'obligació d'escriure unes paraules sobre un dels noms propis del comunisme català, que juntament amb homes i dones tan importants com en Pere Ardiaca, Roman Serradell, Margarida Abril i un llarg etcetera van construir i liderar el PSUC en la clandestinitat, lluitant per la democràcia i el socialisme desde dins i fora de l'Espanya feixista.

Els desencontres dels 80 amb les tesis de l'eurocomunisme (de les que en Gregorio era partidari) i la posterior ruptura del PSUC i creació del PCC, va provocar una trencadissa en l'espai de l'esquerra transformadora.

La creació d'Esquerra Unida i Alternativa va tornar a juntar les 2/3 parts del PSUC, amb el PCC i el PSUCviu, recent escindit d'IC. La creació d'EUiA va ajudar a la recomposició de l'espai de l'esquerra real, i això m'ha permés poder coneixer en Gregorio. Encara recordo la primera aparició de'n Gregorio en la meva assemblea quan discutiem el proces de creació d'EUiA, farà gairebé 10 anys, en que portava centenars d'esmenes escrites a màquina, i la feinada va ser haver de repicar una a una les esmenes a l'ordinador. El que em va impactar va ser la capacitat de crítica i de proposicions que portava, malgrat que jo no hi coincidia.

Ja feia temps que vivia a apartat de la política, però això no fa menys important la seva pèrdua


Fins sempre Gregorio

Avui han condemnat a Manel Fontdevila i Guillermo Torres per la portada d'El Jueves. Un cop més ens demostren que aquesta família tan "campechana" i tan del "pueblo" no és igual que la resta e mortals i que tenen més drets que la resta de ciutadans, només per una qüestió de sang.

És inconcebible el concepte de rei en un país del segle xxi, és inconcebible aquesta sentencia en democràcia.