
Avui fa vint anys de l'atemptat de l'Hipercor. fa vint anys d'una de les majors massacres d'ETA. Avui reprenc la meva activitat bloggera atacant una de les pitjors noticies de l'any, és a dir, la ruptura de la treva i la mort del procés de pau a Euskadi...
El retorn d'ETA un cop més no fa cap favor a l'esquerra abertzale, que una altra vegada es queda amb els pantalons baixats i perplexa davant de les decissions d'un grup de sonats, que lluny d'estar actuant en sintonia amb el món abertzale, no fa més que tirar-li merda a sobre. ELA ja va convocar una manifestació de rebuig i Batasuna es va quedar dient -no ens esperavem la decisió... i nosaltres en l'acte d'Anoeta hem apostat per la pau!! - però ETA, esta cega.
Malgrat els greus entrebancs del procés i la cobardia del PSOE davant el PP, el procés estava allà, debil, però hi era. Qui havia dit que el procés de pau seria fàcil? Eren necessaris gestos per ambdues bandes.
El PSOE un cop més l'ha cagat. No ha entés que el procés de pau requeria de voluntat política, i de petits (o no) gestos simbòlics, com l'apropament de presos (Aznar en va apropar més de 300 en l'anterior treva) com la necessitat que la voluntat política de l'esquerra abertzale estigués present en les eleccions. Dificilment es podia esperar res amb les continues il·legalitzacions de l'expressió política, HB-EH-Batasuna... i el definitiu arakiri polític de la pseudo il·legalització d'ANB, amb una decisió totalment il·legal, ja que la mateixa Llei de Partits no permet il·legalitzar llistes d'un partit legal com ANB. Un cop més les mesures anaven encarades a contentar l'extrema dreta del PP i les seves hordes feixistes.
...I ETA la va cagar del tot amb l'atemptat de la T4 de Barajas. Resultat: 2 morts.
Davant del panorama pre-eleccions amb la meitat de les llistes d'ANB il·legals, amb pobles sencers que gairebé havien quedat sense candidats, com va reconeixer el mateix Conde Pumpido -fiscal general de l'Estat-
dient que potser s'havia anat massa llunt amb l'il·legalització d'ANB i AS , les coses no pintaven gens bé pel -tocat de mort- procés de pau.
I arriba l'anunci de la fi de la treva.
Però a veure, la ruptura de la treva a qui beneficia? qui surt guanyant amb tot això és el PP! El Partit Popular ha conseguit que tot giri entorn del terrorisme, del amb mi o estas amb ETA, de rendicions, de preus polítics, de no negociarem,... i aqui la gran crítica al PSOE per haver estat acobardits durant aquests 3 anys i escaig de govern ZP, que no han fet res per reduir l'extremisme delirant del PP i
la seva trupe mediàtica. Aquest voler estar a les dos ribes del riu per no perdre votants, l'ha portat a estar subjecte al que dicten els neo-franquistes del PP... i ha ser incapaç d'explicar que front "l'España una grande y libre" del PP, ells (si, el PSOE) parlaven de l'Espanya plural. algu ho recorda?
I un cop més, ETA actua com a braç armat del Partit Popular i no de Batasuna. És ETA la que provoca la regressió de l'estat social cap a un model reaccionari, la que alimenta la repressió, és ETA la que no permet que s'avanci en llibertats fonamentals, i que tornem a les interpretacions de la cnstitució en clau reaccionària que limiten les llibertats democràtiques, és ETA la que alimenta el discurs del fonamentalisme espanyolista... és ETA la que dona vots al PP.
Però això no és nou. La ceguesa política d'ETA és ben coneguda aqui, a casa nostra. I va ser ETA la que es va carregar d'una tirada tot el moviment independentista català amb l'atemptat d'Hipercor. Podeu llegir aquest
petit resumPerò retornem a l'escenari actual. La ceguesa d'ETA portarà a no fer possible el canvi polític a Navarra, a l'exclusió de ANB de la vida política. I a l'apropament del PSOE a el PP, tant que havia costat que el PSOE canviés al País Basc!! I en aquests pocs dies ja hem vist les primeres conseqüències. Pacte PSOE-PP incloent suport i pactes per formar govern, empresonament de dirigents abertzales... tot plegat dibuixa un obscur retorn al passat.
Continuo afirmant que només hi ha una solució per al conflicte basc, la solució pacífica. però per això cal voluntat política i, sobretot, diàleg.