les tres bandes

Bé, avui és el dia després. He preferit deixar unes hores per poder reposar els resultats de les eleccions d'ahir, ja que la veritat és que a Barcelona les coses no han anat bé.

Primer de tot parlaré de la gran abstenció. És molt preocupant la tendencia abstencionista d'aquest país. Que el 50% de la població no vagi a votar és molt preocupant, i és més, mirant els resultats es veu clarament que els qui no voten són la gent d'esquerres. El vot PP i el vot CiU és un vot militant, de "classe". són les seves regles, és el seu joc i saben què s'hi juguen. i així s'explica que s'hagin mantingut i/o pujat.

Si mirem els resultats a la ciutat de Barcelona, les coses es visulitzen millor:

Sarrià: CiU 26.133 42,09% PP 14.132 22,76% PSC 8.885 14,31% ICV-EUIA 3.218 5,18% ERC 3.034 4,89% (2003): CiU 27.746 38,18%, PP 17.005 23,40%, PSC 11.489 15,81%, ERC 7.605 10,47%, ICV-EUiA 5.972 8,22%	Gràcia: CIU 15.044 30,21% PSC-PM 11.778 23,65% ICV-EUIA 6.005 12,06% ERC 5.744 11,53% PP 5.628 11,30% (2003) PSC 15.786 25,66% CiU 15.430 25,08% ERC 11.013 17,90% ICV-EUiA 9.326 15,16% PP 7.523 12,23%
Eixample CIU 34.924 32,45% PSC 25.067 23,29% PP 15.556 14,45% ERC 10.398 9,66% ICV-EUIA 10.223 9,50% (2003) CiU 36.246 27,60% PSC 33.625 25,61% PP 20.506 15,62% ERC 20.012 15,24% ICV-EUiA 15.878 12,09%	Nou Barris PSC 25.464 43,72% PP 10.282 17,65% CIU 8.006 13,74% ICV-EUIA 5.006 8,59% ERC 3.503 6,01% (2003) PSC 38.305 49,73% PP 13.134 17,05% CiU 8.643 11,22% ICV-EUiA 8.486 11,02% ERC 5.445 7,07%

i així podria continuar amb la resta de districtes de Barcelona. Podeu consultar-ho a la web de la Generalitat

La pèrdua de vots es generalitzada,l'abstenció ha crescut un 10%, però les dades parlen per si soles. El vot de dreta és militant. Sempre vota.

Deixarem l'analisis de la perdua d'un regidor de la coalició ICV-EUiA, que l'Isabel Ribas no hagi entrat a l'ajuntament, per un altre moment. Avui és dia de ressaca electoral i toca reflexionar.

però una cosa si vull dir, felicitar a EUiA de Montornés del Vallés per haver guanyat les eleccions, així com als 70 nous regidors de la coalició ICV-EUiA.

bé, em queixava aquests dies sobre les mesures que obliguen aquests dies a donar la informació sobre la campanya electoral en base a criteris de representació i no pas criteris d'interés informatiu. I ho continuo dient. Però avui vull seguir amb el tema campanya electoral i els mitjans de comunicació però des d'un altre punt de vista. El que els afecta directament a ells.

Perquè tan important és la llibertat dels informadors a l'hora d'informar com la decissió de decidir què és i no és noticia. I aqui topem amb l'editor dels informatius, i altres personatges.

Avui com sempre estava mirant els informatius de diferents cadenes, i m'ha sobtat una cosa. Si veies TVE o Tv3 veies coses realment diferents. I sobretot si et fixes en la nostra coalició (que un cop més, he de reivindicar-ne el nom sencer) ICV-EUiA. potser molts no us hi fixeu, però en molts mitjans continuen amagant que és una coalició entre 2 formacions polítiques i no pas la candidatura de ICV. En fi, queda dit.

La qüestió és que veient el Telediario de TVE, si el fet desde Madrid, t'enteraves que ahir en Gaspar LLamazares havia vingut a Catalunya a donar suport a la coalició i havia donat arguments sobre la importància de votar esquerres enfront de les opcions de dreta. També sabies que estava a Sabadell, i que també hi va parlar en Joan Herrera, que va donar l'accent ICV, esta clar. Doncs bé, al mateix moment al Telenoticies de TV3 només ens han ensenyat al Joan Saura parlant, no l'hem sentit, i una veu en off dient com estava creixent ICV en els darrers temps.

Bé, no s'assemblen en res! d'acord que ahir a la nit no vaig veure el TN, i que ahir al migdia el TN va dir que Llamazares estava per Catalunya donant suport als actes de la coalició d'EUiA i ICV. Però es que no s'assemblen en res. I estem parlant d'un acte d'ahir al vespre, no fa tant, i més tenint en compte que per omplir els forats del PSC i CiU si que recorren a coses d'ahir. Bé, tornem a caure en les maleides restriccions de temps per a les diferents candidatures.

i aqui podreim entrar una altra vegada a dir pobres periodistes que no els deixen fer, bla bla bla... però no. entrem al tema.

I ara no em refereixo a temporada de campanaya electoral. Perquè costa tant i tant veure informació sobre Izquierda Unida a TV3? només es parla d'ICV al congrés, normalment només veiem al Joan Herrera que és portaveu del grup IU/ICV... i hauria de dir també EUiA) no apareix el nom d'IU gairebé mai en cap informació! mentre que a TVE hi surt constatment, es clar IU és una formació estatal.

i una altra coseta, perquè costa tant que es digui el nom sencer de la COALICIÓ? no costa tant dir ICV-EUiA. Que no es manipular la realitat parlar de candidatures com si només existís ICV? que no existeix EUiA? perquè massa vegades sentim a parlar sobretot a ràdio (p ex: Catalunya Radio i Catalunya Informació) sobre ICV i no pas de ICV-EUiA. Ei que hi ha poblacions en que els caps de llista i la majoria de persones són d'EUiA i no pas d'ICV, eh? Exterminar la meitat d'una coalició no és una mesura gaire democràtica. per no dir una altra cosa.

Un cop més estem d'eleccions i un altre cop la llibertat informativa es veu afectada. Em refereixo a les quotes que dictaminen un determinat temps de pantalla per a cada formació en base a la seva actual representativitat. Una mesura que elecció a elecció es veu rebutjada i denunciada pel col·lectiu de periodistes, que denuncia que la informació sobre la campanya electoral no post ser considerada com a propaganda electoral. Hi estic completament d'acord.

Em sembla lamentable el control al que es veuen sotmesos els informatius durant aquests dies, en que no es pot escollir el què és i no és noticiable, ja que s'han d'omplir minuts, sobretot dels partits majoritaris, amb informacions de més que dubtable interés social i polític. Tot va agafat de la mà del disseny de les campanyes electorals, que cada cop més estan absolutament allunyades de la ciutadania.

Les campanyes elctorals ja només estan encaradaes a omplir aquests minuts de pantalla, independentment del que es digui. No són actes que es dirigeixen al ciutadà de barri, en que es parla de problemàtiques concretes, es parla del programa... vaja de política real. No. Actualment les campanyes són un pas més de la desvirtuació de la política. Car són dissenyades per sortir als mitjans i, desgraciadament, que siguin el menys polítques possible i que és malparli més de l'adversari. No fos cas que si es parlés de coses interessants, i reals, la ciutadania comencés un procés crític i d'analisis del seu entorn i decidis actuar, o senzillament triar.

Denuncio el paper que juga tant els partits polítics i la Junta Electoral en continuar amb aquesta mesura, que tots els col·legis de professionals de la informació venen denunciant desde fa anys. I reclamo una reformulació que permeti i garanteixi l'accés a la informació amb igualtat de garanties per a totes les opcions.

A continuació us deixo la resolució del Col·legi de Periodistes de Catalunya:


ELS PERIODISTES RECLAMEN RESPECTE ALS CRITERIS PROFESSIONALS EN LA CAMPANYA ELECTORAL


L'exercici professional del periodisme en les campanyes electorals passa per creixents dificultats i obstacles que fan cada dia més difícil oferir la millor informació als ciutadans. Per això:

1.- Constatem que els partits polítics són cada dia menys propicis a facilitar el treball dels periodistes; dificulten, amb les més variades excuses, l'accés als candidats i als actes de campanya; tracten de substituir la informació dels periodistes professionals per notes oficials o peces audiovisuals elaborades específicament per als mitjans, sense indicació d'autor i amb un contingut més propagandístic que informatiu. A més, cada vegada és més freqüent la discriminació a mitjans i a periodistes en funció d'afinitats i en detriment de la crítica.

2.- Lamentem que els criteris de neutralitat, equitat, pluralitat i equilibri que han de caracteritzar una democràcia avançada s'interpreten i apliquen erròniament amb sistemes de blocs, contingents o lots de temps i preferències predeterminats en els mitjans públics. Aquests criteris fan cas omís de l'interès informatiu i dels principis professionals més elementals del periodisme. Tampoc haurien de ser aliens a aquests principis, els mitjans privats que es proclamen independents.

3 – Rebutgem el sistema de blocs aplicat a la informació política en els mitjans públics durant les campanyes electorals. El fet que s'estableixin criteris de propaganda electoral en el tractament de les notícies, vulnera els principis bàsics del periodisme. Considerem que la pervivència d'aquests sistemes de control afecta la qualitat de la democràcia i contribueïx a l’allunyament de la ciutadania respecte a la política. Quan els mitjans públics s'estan dotant d'un nou marc legal que garanteix plenament la pluralitat, no té cap sentit mantenir un sistema de blocs que afecta la qualitat de la informació a la que tenen dret els ciutadans.

4 - Valorem l'esforç realitzat pels responsables dels mitjans públics per flexibilitzar el sistema de blocs però, des de les instàncies professionals, els considerem insuficients. A més, aquests acords poden ser revocats en cas que els partits polítics recorrin a les Juntes Electorals. En aquests casos, les Juntes Electorals apliquen els criteris dels espais de propaganda, amb ordre d'aparició i temps establert pels diferents partits segons sigui la seva representació en els parlaments o els municipis.

5. Reiterem que correspon als periodistes un paper mediador de la informació en les societats obertes i als partits polítics els pertonca propiciar un marc que empari la crítica, el pluralisme i el debat polític al servei dels ciutadans. En aquest sentit, donem tot el nostre suport als consells professionals dels diferents mitjans públics a l'hora de plantejar les seves reivindicacions enfront del sistema de blocs electorals aplicats a la informació o als abusos partidistes d'alguns mitjans públics.

6. Apel•lem als periodistes i als editors perquè, en la mesura del possible, defensin i posin en pràctica aquests criteris. I defensem la necessitat que totes les televisions i ràdios públiques estiguin emparades per un nou marc legal (tal com succeeix en el cas de TVE i RNE) que garanteixi el seu paper d'independència, pluralitat i servei públic. Un marc que, alhora, impedeixi la manipulació informativa a favor d'una determinada opció política.

7. Assumim el compromís de reivindicar i defensar els principis bàsics del periodisme en els mitjans públics davant tantes instàncies com calgui.


COL•LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA
ASOCIACION DE LA PRENSA DE MADRID
COLEXIO DE XORNALISTAS DE GALICIA

Barcelona i Madrid, 9 de maig de 2007.

Avui us anava a parlar del 8 de maig, i de com aquesta data es celebra arreu d'Europa, ja que el 8 de maig de 1945 significa la capitulació de Berlin i de l'Alemanya Nazi. La victòria de la lluita per la democràcia i la llibertat que van encapçalar les resistències comunistes, socialistes i republicanes en la croada Antifeixista. La derrota del feixisme que malgrat tot no va ser complert, ja que aqui ens va tocar aguantar el nazi-feixisme durant 40 anys.

doncs bé, avui m'hauria agradat parlar del que ha suposat per Europa, etc, el reconeixement del paper dels i les comunistes, i de les manipulacions de la història que hi han darrerament per part dels sectors de la dreta europea. però ho hauré de deixar per un altre dia, ja que avui ens hem aixecat amb una noticia que crec que ens toca més de prop, i va en la linia, si més no.

I és que avui llegia al Periódico: "L'arquebisbe de Pamplona insta a votar a falangistes i carlistes."

l'article destaca dient: "L'arquebisbe de Pamplona i bisbe de Tudela, Fernando Sebastián, ha identificat els partits polítics que al ser fidels a la "doctrina social de l'Església en la seva totalitat", mereixen ser votats pels catòlics. Es tracta de Comunió Tradicionalista Catòlica, Alternativa Espanyola, Terç Catòlic d'Acció Política i Falange Española y de las JONS, tots ells grups situats a l'extrema dreta.

Encara que el prelat reconeix que es tracta de partits "poc tinguts en consideració", addueix que el seu valor "testimonial" pot justificar el fet de votar-los ja que si sumen prou suport, podrien entrar en "aliances importants". Així ho apunta en la reflexió titulada Situació actual de l'Església, algunes orientacions pràctiques, que va presentar a Lleó el març passat i que ha transcendit ara. En l'escrit diu, a més, que sense ser obligatori per als catòlics donar suport a les forces esmentades, sí que resulta més convenient que donar el vot als partits aconfessionals." (font El Periódico) El text de F. Sebastian continua cagant-se en el Tripartit, i reclamant al PP que defensi els catòlics.

L'escrit en si, s'ha de veure com un gest dels sectors ultres de l'esglèsia cap al PP, amenaçant-lo de dirigir el vot dels fidels cap als verdaders defensors de la pàtria i la religió, si el PP no gira encara més la tuerca.

Però compartireu amb mi, que, un cop més, aqui tot continua igual. Aqui vam perdre la guerra, i es nota dia a dia. Us imagineu que un bisbe alemany digués que cal votar els nazis? l'opinió pública es quedaria al marge com ha passat aqui?

Bé, tot i que pensant-ho bé, l'esglesia mai ha renegat del seu col·laboracionisme amb les dictadures feixistes, car eren les garants de l'status quo que els ha mantingut en el poder. Bona prova la tenim amb l'actual papa, en Benedicte XVI o Ratzinger (diguem-ne com vulguem) que va pertanyer al Moviment Nazi. I aqui no passa res.

Avui és el dia de la classe treballadora. El dia en que es recorda els obrers assassinats en les vagues de l'1 de maig 1886 a Chicago i que 3 anys més tard la Internacional va declarar com a dia internacional de lluita del moviment obrer.

Any rera any hem anat celebrant el dia, que ens serveix per focalitzar les principals reivindicacions del moviment obrer. Fa cent anys la principal reivindicació era la joranada de 8h i ara, gairebé no ha variat gaire, seguim reivindicant la reducció de jornada laboral, seguim lluitant per un treball digne, per la pujada de salaris, contra la impunitat patronal i la sinistralitat en el treball.

Avui és festa a molts països, excepte a Estats Units i a Gran Bretanya. simbòliques excepcions. Avui però vull centrar-me en els i les treballadores d'un país molt proper i molt poc conegut com és Andorra.

Andorra és tristament un país vehi en que no s'hi respecten els Drets Humans, on els sindicats estan prohibits. El dret a sindicar-se no esta permés infringint un dels drets bàsics com són el de lliure asociació i la de defensa de les condicions de treball.

Va per a ells, especialment la meva dedicatòria d'enguany. Perquè les condicions d'esclavisme no poden seguir en ple segle XXI ni aqui ni enlloc.