les tres bandes

Per a EUiA el bipartidisme que han fomentat el PSOE, el PP i bona part dels mitjans de comunicació, més la por a la dreta que representa el Partit Popular, han provocat la concentració majoritària del vot de la gent d’esquerres a les candidatures del PSOE. Aquesta bipolarització i una Llei Electoral injusta expliquen, en part, la pèrdua de vots d’IU i del grup parlamentari propi.


Però, dit això, per a EUiA els resultats electorals d’IU expressen que ja s’ha acabat una llarga etapa a IU-Federal. S’ha acabat una concepció limitada de a qui es pretén representar, d’una manera de fer, d’infravalorar el construir organització i del constant soroll intern.

Els resultats electorals no han estat satisfactoris. Però per a EUiA, IU és necessària. És per això que EUiA és compromet a contribuir a:


1.- Rellançar el projecte polític d’una formació d’esquerres, federalista i ecologista.

Una posada al dia d’IU-Federal en base a un impuls de la iniciativa social, política i institucional. Una revitalització i una obertura política cap als treballadors i les treballadores que han optat electoralment pels socialistes.


2.- Recuperar i millorar el funcionament

Les propostes socials i polítiques de l’esquerra transformadora necessiten d’una IU més arrelada. Una IU que construeixi organització i millori el seu funcionament en base a:

• Dinamitzar l’activitat de les assemblees territorials i el paper de les federacions i les organitzacions.
• Obrir-se a més persones del món del treball, a professionals i a gent jove.
• Un nou paper dels grups institucionals i dels càrrecs públics: municipals, autonòmics, al Congrés i al Senat.

3.- Aconseguir un nou equip de direcció

Un nou equip de direcció que dinamitzi l’activitat política i organitzativa, i prepari la propera Assemblea Federal d’IU.


4.- Una Assemblea Federal de tota IU

Una Assemblea Federal d’IU de les Federacions, d’EUiA, de les pluralitats i dels afiliats i les afiliades. Una Assemblea d’IU-Federal per a rellançar el projecte polític d’una formació d’esquerres, federalista i ecologista.



Comissió Nacional d'EUiA
Barcelona, a 10 de març de 2008

Rouco Varela ha estat escollit president de la Conferència Episcopal Espanyola, desbancant la candidatura del "menys conservador que Rouco", el bilbaí Blázquez.

La victòria de Rouco no s'escapa de l'analisis polític, si tenim en compte el paper que ha jugat l'esglèsia durant aquesta legislatura, (i molt que l'hem de tenir en compte!) anant a l'unison amb el PP i l'AVT, entre d'altres, o el que és el mateix. Mobilitzant els sectors més ultres i integristes de la societat espanyola.

Coincideixo amb l'opinió de'n Toni Salado, que titula avui el seu bloc amb "El PP ha guanyat avui les seves eleccions" , en que és un toc d'atenció pel PSOE pel que fa a política eclesiàstica, en que les seves concessions a l'esglèsia no s'han vist recompensades per una baixada de la tensió social conservadora.

Cal tenir molt present qui representen aquests senyors i en que es tradueix políticament, és a dir, principalment: PP.

Destaco, avui amb més raó, l'iniciativa del Moviment Laic i Progressista que ens convida al Vot Laïc, amb aquest video:

Bé, ahir vam tenir la segona ració de debat "presidencial". i la veritat, jo ja n'estic cansat de tota aquesta maquinària que alimenta exponencialment el bipartidisme d'una manera alarmant. Per sort hi ha veus que s'aixequen contra aquest deliri, però malauradament, aqui no passa res.

Perquè tal com han denunciat diferents formacions polítiques, la publicitat dels debats hauria de ser considerada com a propaganda electoral. com pot ser que se'ns estigui presentant als dos personatges com a els 2 futuribles presidents, o els presidenciables. Però què és això???

La democràcia d'aquest estat no funciona de la manera que alguns ens volen fer creure. anem a pams.

Aqui les eleccions escullen la formació del Congrés dels Diputats, on la proporcionalitat assigna a cada partit/formació un nombre determinat d'escons. Així, un cop configurada la correlació de forces entre els diferents partits, si no hi ha qui te majoria absoluta, comencen les converses per la creació d'una majoria parlamentària que faciliti la creació d'un nou govern, i amb ell un nou President del Govern.

Aquesta és la democràcia que tenim, i així funciona. No s'escull el president, escollim el programa d'un partit i és el que votem..

Per això considero una catàstrofe democràtica el silenciament que estan patint la resta de formacions, i em preocupa com el debat, el pre-debat i el post-debat s'estan carregant la pluralitat democràtica. Per què rep menys atenció IU, que és tercera força política estatal, que CiU? bé això ja seria un altre debat, que aniria en la linia que com pot ser que IU-EUiA-ICV amb 1.5 milions de vots te 5 escons, mentre que CiU amb 500.000 vots te 10 escons.

Si, com veieu no estic parlant del debat d'ahir entre Jose Luis Rodriguez Zapatero i Mariano Rajoy. La veritat és que no n'esperava gaire, per això no em va defraudar. la meva opinió segueix sent la mateixa que vaig expressar en el primer debat. No hi ha debat possible en un format tant pactat i quadriculat. No pinta res el moderador/a entre dos monologuistes.

Però si alguna cosa queda clara és que en Rajoy no te futur com a "cuenta-cuentos", la veritat és que la Niña de Rajoy ens ho acaba de confirmar.

davant la bipolarització d'aquestes eleccions entre PSOE-PP i el fals discurs sobre el vot útil, sorgeixen tot un seguit d'iniciatives per no permetre que IU-EUiA-ICV desaparegui dels debats polítics: la darrera és iuexiste.es

Avui vull parlar en clau internacional, ja que trobo que a Europa estan succeint importants esdeveniments que demostren un gir internacional cap a l'esquerra.

aquest passat cap de setmana hem pogut assistir a un fet històric dins la Unió Europea, i és que per primer cop el president d'un país de la UE serà un comunista. A que no ho heu vist enlloc? doncs si, a Xipre AKEL, el Partit Progressista dels Treballadors, nom que te a Xipre el Partit Comunista, ha guanyat les eleccions presidencials a la segona volta. Aixi en Demetris Christofias es converteix en el primer president comunista d'un país europeu.

el conflicte a Xipre amb la divisió entre la part grega i la part turca, és un conflicte que no surt en els mitjans de comuniccaió però que ja dura més de 40 anys. AKEL és l'únic partit que te estructura als dos costats de la linia divisoria, bé de fet, del mur, ja que a Xipre també hi ha mur, malgrat rebi el nom de The Green Line (la linia verda)

els bons resultats obtinguts per AKEL demostren que la voluntat de superació del conflicte passa per una veritable visió d'esquerres. Vagi doncs la meva felicitació dels companys d' AKEL i EDON (joventut comunsta de xipre)

Un altre dels girs cap a l'esquerra són els que estan succeint a Alemanya, on Die Linke, és a dir el Partit de l'Esquerra, formació nascuda de la fusió dels comunistes del PDS i de WASG (escissió d'esquerres del Partit Socialdemòcrata liderada pel seu ex-president Oskar Lafontaine).

Die Linke ha aconsseguit, per primer cop en la història d'Alemanya, representació parlamentaria en els parlaments dels territoris de l'antiga alemanya occidental. Per primer cop els comunistes tenen representació en el estats de Hesse, Baixa Saxonia i Hamburg, tres dels principals estats de l'Alemanya occidental. Uns resultats que incomodaran molt la formació de governs a través de coalicions post-electorals entre SPD i CDU (conservadors), amb liberals i verds.


I aqui tenim eleccions generals en una setmana.

encara creus que votar PSC-PSOE és d'esquerres? el que cal és una esquerra transformador útil, que serveixi per arrossegar el PSC-PSOE cap a l'esquerra. l'unic vot útil és a ICV-EUiA